La història de l’art s’ha explicat, durant segles, gairebé exclusivament a través de noms d’homes. No és perquè les dones no pintessin, no fotografiessin, no dissenyessin o no il·lustressin: és perquè els seus treballs rarament van entrar als museus, als llibres de text o als relats oficials que després hem heretat. Recuperar aquestes trajectòries no és un exercici nostàlgic, és una manera de completar una fotografia que sempre ha estat incompleta.
A l’Associació Les Colomes treballem des de fa anys en aquesta recuperació, especialment amb infants i joves de Santa Coloma de Gramenet. Creiem que conèixer referents femenins propers, catalans, reals, té un efecte diferent al de conèixer noms llunyans d’un manual escolar. Quan una nena de vuit anys descobreix que una fotògrafa barcelonina o una il·lustradora vigatana van construir una carrera artística sòlida, el missatge que rep és molt directe: això també és possible per a mi.
Alguns dels noms que treballem als nostres tallers
Colita, fotògrafa barcelonina, va deixar un llegat immens de retrats de la vida quotidiana i de personatges de la cultura catalana del segle XX, sovint captats amb una mirada íntima i poc convencional per a la seva època.
Pilarin Bayés, il·lustradora vigatana, ha construït una obra extensíssima que ha acompanyat generacions d’infants catalans a través de contes, biografies il·lustrades i material educatiu, convertint-se en un dels referents gràfics més reconeixibles del país.
Marina Capdevila, il·lustradora i publicista de Falset, aporta un llenguatge visual contemporani que connecta molt bé amb els infants i joves d’avui, i que serveix per mostrar que la il·lustració catalana continua viva i en evolució.
Sita Murt, dissenyadora tèxtil d’Igualada, demostra que el disseny de moda i tèxtil també és un terreny on les dones catalanes han desenvolupat carreres pioneres, sovint invisibilitzades fora del sector especialitzat.
Merche Molero, artista colomenca, representa la vessant més propera i local: la prova que no cal anar a buscar referents lluny, perquè la nostra pròpia ciutat també ha generat trajectòries artístiques valuoses.
Per què treballem aquests referents amb infants
Quan aquests noms es converteixen en punt de partida d’un taller creatiu, deixen de ser una llista d’informació per memoritzar i passen a ser una experiència viscuda: un autoretrat inspirat en la manera de fotografiar de la Colita, un mural col·lectiu que dialoga amb l’obra d’una artista colomenca, un teler amb missatges tèxtils inspirat en un llenguatge de disseny real. L’infant no només aprèn qui era aquella dona, sinó que practica, amb les seves pròpies mans, part del seu ofici.
Aquest enfocament respon a una convicció de fons de l’Associació Les Colomes: l’art es transmet millor fent-lo que explicant-lo. I quan aquesta pràctica es construeix sobre referents femenins catalans reals, l’impacte és doble, artístic i cultural alhora.
Recuperar aquestes trajectòries també té una dimensió de justícia històrica. No es tracta d’inventar mèrits, sinó de posar en valor el que ja existia i que el relat dominant va deixar de banda. Des de Santa Coloma de Gramenet, seguim treballant perquè aquests noms formin part del bagatge cultural dels infants de la ciutat, no com una curiositat puntual, sinó com una part normal del que entenem per art català.
